Si hagués d’escollir una sola paraula per presentar-me diria sensibilitat. I és aquesta sensibilitat la que ha guiat la meva vida i  m’ha portat a viure sempre a la natura, entre cavalls i animals i a explorar-me, en molts sentits i contextos diferents, per comprendre’m i comprendre el sentit de la vida.

L’obertura cap a l’autoobservació i l’actualització constant són el fruit de tota la meva trajectòria tant a nivell d’experiències viscudes com de formacions realitzades. És la suma de totes i cada una de les meves vivències les que han fet possible que pugui acompanyar conscientment a altres persones, des d’una mirada càlida i amorosa, a construir noves realitats.

Són uns quants els viatges que he emprès en diferents sentits i direccions, fent i desfent, buscant fora respostes que es troben en el nostre interior. L’aprenentatge més gran per mi ha estat adonar-me’n que no estem sols, que no ho tenim per què fer sols, i que depèn de nosaltres com ens mostrem davant la vida per sentir-nos abraçats. Són molts i variats els camins i les maneres de caminar per arribar a sentir certa confiança i tranquil·litat  en nosaltres i respecte la vida, i sovint només necessitem una mà amable i afectuosa que ens acompanyi a començar.

No deixo d’emocionar-me cada vegada que entro en contacte amb una persona i em recorda que, de pell cap a dins, tots som éssers que pel simple fet d’estar vius busquem, d’una manera o d’una altra, sentir que la nostra existència és important. Carl G. Jung deia: «Coneix totes les teories, domina totes les tècniques, però al tocar una ànima humana sigues només una altra ànima humana», i és des d’aquest sentir, des d’aquesta transparència i honestedat, des d’on em sento a gust acompanyant.

La meva trajectòria professional ha estat centrada en l’acompanyament emocional. Estudiar la carrera d’educació social em va permetre treballar acompanyant a persones en situació de vulnerabilitat en diferents projectes socials a diverses entitats, feines de caire humanitari que em van brindar l’oportunitat de revisar constantment la meva mirada, tant interna com externament.

Arrel d’una crisis existencial important, em vaig endinsar cap al món terapèutic. Aquest fet va marcar un abans i un després en la meva vida. Vaig estar uns anys formant-me com a terapeuta des de la teràpia gestalt, fent molt de treball personal, experimentant diferents teràpies, per poder acompanyar amb responsabilitat, presència i delicadesa processos psicoemocionals. Per tal d’aprofundir en el meu propi procés i ampliar el treball terapèutic, em vaig formar també en teràpia infantil, teràpia assistida amb cavalls, sexualitat femenina, entre altres.

Contactar amb la meditació i obrir-me a l’espiritualitat ha estat un altre salt molt significatiu en aquest viatge interior en busca de sentit, un salt que em va dotar de la confiança i l’amor que necessitava per fer possible l’experiència més transformadora que he viscut, la maternitat. Ser mare ha despertat en mi noves inquietuds i moltes ganes d’acompanyar terapèuticament a altres dones, tant en l’embaràs, la preparació al part, el post-part i la criança, com a transitar per tots els tipus de dol que van de la mà de la maternitat. Actualment m’estic formant com a doula, nutrint-me a través de grans referents dins d’aquest àmbit, i en escola de bosc pel que fa a l’educació viva en la natura.

El fons que més defineix la meva trajectòria professional en l’acompanyament emocional és la teràpia gestalt. La teràpia gestalt es caracteritza per ser una teràpia humanista i positivista, és a dir, confia en les persones i la seva capacitat d‘autoregulació, ja que som les pròpies persones les que tenim les eines per gestionar el nostre benestar. Com a terapeuta acompanyo a la persona en aquest procés de redescobriment. Parteixo de la idea que no hi ha un camí i una manera a seguir que sigui millor o pitjor, cada persona necessita el seu temps i anar al ritme que sigui necessari per poder integrar tot allò que va observant i sentint.

L’enfocament gestàltic treballa posant plena atenció en el present, en el que ens succeeix en aquell mateix moment, tant quan parlem d’històries passades com de preocupacions futures, ja que és en el present on podem fer quelcom respecte allò que ens afecta. Observar com pensem, com sentim i com actuem en cada moment ens facilita ser-ne conscients i poder decidir com volem viure cada situació que la vida ens presenta, podent gestionar diferent aquelles que ens generen malestar.

Des del moment en que naixem busquem sentir-nos estimats. Segons la nostra essència, els nostres referents i el context en el que creixem, creem uns ajustos o uns altres a l’hora de relacionar-nos amb nosaltres mateixos, amb l’entorn i amb la vida.  Aquests ajustos forgen la nostra imatge i la manera en com mirem el món, una sèrie de patrons que vàrem necessitar com infants i que s’han anat repetint a mesura que hem anat creixent. Són ajustos que poden resultar útils si som conscients de com els utilitzem i per a què, però quan es converteixen en automatismes ens allunyen del que realment sentim, ocultant les nostres necessitats reals, impedint que aquestes siguin satisfetes.

Tendim a identificar-nos amb un personatge que hem creat de nosaltres i amb el record d’una historia de vida que a vegades ens limita, no permetent-nos veure que som molt més que tot allò. Donem molt de poder al que passa a fora, a la mirada dels altres, i sovint ens oblidem de nosaltres. Acabem estant més en el fer, i ens costa parar, escoltar-nos i atendre’ns. Entrem en lluites internes, no acceptant parts nostres, i això genera esgotament. Sentir tristesa o dolor ens fa sentir vulnerables, ens fa por, i crea resistències, a vegades en forma d’ansietat, altres en diferents formes d’enfado o desconnexió.

Durant les sessions anem entrant poc a poc en el nostre món intern, fent present les nostres ferides. Quan som conscients d’on venim i que ens expliquem a nivell mental, quan portem l’atenció al cos i connectem amb les emocions, és a dir, quan ens adonem del que realment ens passa i ens ho deixem sentir, des de l’acceptació, la responsabilitat i l’amor envers nosaltres mateixos, podem viure la vida d’una manera més autèntica, d’una manera més sana, plena i lliure.

TERÀPIA DE PARELLA

La parella és el mirall més gran que tenim. Sovint veiem reflexat en l’altra aquells aspectes nostres que no acceptem, neguem o que no ens permetem. A vegades resulta més fàcil projectar que recollir allò que té a veure amb mi i em fa mal. Cada persona porta un mapa amb la seva història de vida dibuixada, una motxilla més o menys carregada i unes ulleres per mirar el món. És important ser conscients d’on partim, què posem de la nostra història personal en la relació i quines són les nostres necessitats. Si ens perdem mirant a l’altre, ja sigui per complaença o reclam, o perdem de vista a l’altra per deixadesa o passivitat, el vaixell en el que naveguem com a parella es desequilibra i perdem el rumb, i això genera malestar. Per tal que el camí de dues persones convergeixi i ens puguem trobar, cal claredat, voluntat i amor.

En els moments de crisis creixem com a persones, tenim l’oportunitat de desmuntar allò que havíem construït i crear alguna cosa nova des d’un lloc i una manera diferent. En la parella passa el mateix. La parella passa per diferents fases, es transforma segons el moment vital de cada persona, i genera moviment. A vegades aquest moviment ens descol·loca, pot fer por, inclús mal. Ens pot apropar o allunyar, i en aquest darrer cas, poder alçar la mà i demanar ajuda, fa que resulti més fàcil tornar-se a retrobar.

La figura terapèutica en les relacions de parella invita a escoltar-se i escoltar a l’altra, a poder expressar i manifestar allò que és important per cada persona i alhora poder veure a l’altra amb respecte i acceptació, apropant mirades, sense senyalar buscant culpables o culpabilitzant-nos, adonant-nos de com hem arribat fins aquí i fent-nos responsables de com volem viure el que s’està donant. Si la parella comparteix l’anhel i el desig de seguir caminant de la mà en la mateixa direcció, aquesta figura externa ajuda a establir llaços que facilitin la comprensió i la unió.

INFANTS I FAMÍLIA

Quan som infants som essers purament sensitius. Som esponges del que passa en el nostre petit gran món, que és el nucli familiar. Moltes de les actituds i comportaments que adoptem de petits són manifestacions del que passa a casa. Cada infant té el seu temperament i parteix de la seva pròpia essència, la qual entra en escena òbviament a l’hora de comprendre com es viuen certes coses o situacions, però l’estat dels pares o referents ocupa un espai molt  important. Som els adults qui cobrim les seves necessitats i els hi mostrem la vida, i depèn de com estem nosaltres, com ens col·loquem davant la vida i com i des d’on la mirem i els mirem, ells respondran d’una manera o d’una altra, creant els seus propis ajustos, fent més visible o menys el seu sentir, les seves emocions i sentiments.

En el cas dels infants, la primera sessió és només amb els pares o referents, per tal de poder recollir les inquietuds que els ha portat fins aquí. Les sessions amb els infants consisteixen bàsicament en generar un espai de confiança on poder observar tot allò que s’atreveixen a expressar, tan verbal com no verbalment, i percebre tot el que no es permeten mostrar. Utilitzo el joc com a recurs per facilitar l’expressió, joc lliure i jocs adequats al seu desenvolupament i etapa madurativa. El treball després continua amb els pares o referents, per veure què hi ha d’ells en el que s’ha observat i com l’acompanyen i s’acompanyen en el procés de criança i com a família. Junts busquem eines, tant per l’infant com pels seus referents, que els hi serveixin per aprendre a gestionar millor aquelles actituds, conductes i emocions que poden resultar difícils o desagradables.

NATURA I CAVALLS

Des de ben petita he estat molt estretament en contacte amb el món dels cavalls, uns animals molts sensibles que, per la seva naturalesa, resulten màgicament terapèutics. Són majestuosos, pura presència. Viuen en manada, i tenen una estructura social molt clara i definida. Al ser uns animals de pressa, estan dotats d’una capacitat perceptiva molt fina per tal d’estar sempre alerta als possibles perills i amenaces. Aquesta sensibilitat amb l’entorn fa que expressin clarament, a través dels seus moviments, les emocions més bàsiques.

Els cavalls tenen un llenguatge corporal molt ampli que ens aporta informació de tot el que succeeix quan s’entra a interactuar amb ells. Reaccionen en base a allò que estem sentint o com estem actuant, el que en teràpia anomenem ressonància. Són capaços de captar els nostres estats d’ànim i la intencionalitat de les nostres accions. Quan sentim una emoció, el nostre cos reacciona, ho expressa. Els cavalls capten aquestes petites reaccions a l’instant. Inclús ho poden percebre abans que nosaltres ho expressem corporalment. Resulten uns grans facilitadors per poder identificar com ens relacionem amb nosaltres mateixos i amb l’entorn.

El camp energètic que mouen fa vibrar el cos i bombejar el cor. Ens recorden que estem vius,  ens connecten amb el nostre instint més pur, amb la nostra intuïció. Com que no hi ha interferències d’allò que és conegut o quotidià, ens faciliten obrir nous canals de comunicació, i ens ofereixen l’oportunitat de connectar amb l’espontaneïtat, lo inesperat, la qual cosa fa que ens redescobrim i ens actualitzem.  Els cavalls no jutgen ni analitzen i, per tant, ens permeten mostrar més fàcilment el que sentim, pensem i necessitem.  Es converteixen en facilitadors, en co-terapeutes. La màgia de treballar amb els cavalls és que, quan ens adonem de quins mecanismes condicionen i limiten el nostre dia a dia, podem experimentar amb ells, en aquell mateix moment, com és fer-ho diferent, quin resultat obtinc i com em sento al respecte.

No dubtis en contactar amb mi per a qualsevol aclariment , estaré encantada d’atendre’t.

Telèfon: 685.21.05.01

Correu electrònic: adripasgi@hotmail.com